I obres el blog que fa dies i panys (sisi, tal cual) tenies tancat. I sense atrevir-te a rellegir-lo, decideixes obrir una entrada nova.
Quan publiqui l'entrada faré una llegida enrere, de les entrades passades, per saber que removia el meu interior fa un temps. Saber on em trobava... potser així puc esbrinar on em trobo....
Em trobo endinsada en un mon que fins al moment desconeixia... que m'està portant llàgrimes i alegries, però que sobre tot m'està ensenyant moltíssim.
I mentre passejo per aquest mon, em descobreixo com a persona.
Com a dona.
Com a jove.
Com a responsable.
Com a volada.
Com a amiga.
Com a amant.
com a confident.
...
Descobrir, quina paraula més maca... ara que l'escric...
La vida és descobrir, i descobrir-se.
