Ser o no ser

I si.....
Si així va ser, és perquè havia de ser.

I si....(torno a repetir) canviem el que va ser pel que podria haver estat?

La vida és una constat presa de desicions.
Avui dius vermell, i inicies un camí. I si haguessis dit blau?
Pots dir blau ara? un cop a mig camí?
Seria vermell perdut?

En fi, tinc la sensació de tornar a les metàfores, i a les filosofades d'adolescència, plenes d'emotiviat i càrrega emocional que, de vegades, dubto si tenen sentit.

Amb la sensació d'una incurable esquizofrènia.
Avui amb ganes de menjar-me el món, ahir amb ganes de dormir-lo.

Aprofitarem els minuts de gana, per lluitar, somiar, VIURE...