L'Anna té raó.
No en que vagis plorant pels racons, que això de plorar només o fas en plena gran via madrileña :P si no en que tenia el blog abandonat....
Però es que s'han ajuntat tantes experiències, emocions, mal de caps, subidons, baixons i tot lo relacionat amb l'interior d'un mateix (i també l'exterior) que m'he desbordat i no sabia per on començar.
Així que resumiré en quatre ratlles tot el succeït durant la meva baixa al bog.
Inici i final del rodatge de "Instants" (una de les millors experiències de la meva vida)
Final de Madrid (motiu pel qual vaig iniciar aquesta pàgina)
Agafada de l'AVE entre llàgrimes.
Arribada a casa i primera visita: a l'hospital (ara ja està bé, pero van operar al meu avi)
A conseqüencia d'això a casa necessitaven la meva ajuda, pel qual, dos dies desprès d'estar compartint camerinos, passadissos, menjars, cerveses, plujes artificials, riures, llàgrimes... a la capital, em trobava servint cafès i cerveses darrera una barra. (obviament, no vull desmerèixer la feina de cambrer, pero entendreu que va ser un cop dur)
Desprès d'aquesta "vuelta a la realidad" de cop, un nou projecte personal;
Trobar un pis on poder viure. Projecte buscat, trobat, i realitzat :)
I ara, una mica més estable dintre de la inestabilitat, segueixo sent feliç.
La foto.... uns desconeguts convertits en un GRAN equip.
Todo fluye, todo fluye.....
No en que vagis plorant pels racons, que això de plorar només o fas en plena gran via madrileña :P si no en que tenia el blog abandonat....
Però es que s'han ajuntat tantes experiències, emocions, mal de caps, subidons, baixons i tot lo relacionat amb l'interior d'un mateix (i també l'exterior) que m'he desbordat i no sabia per on començar.
Així que resumiré en quatre ratlles tot el succeït durant la meva baixa al bog.
Inici i final del rodatge de "Instants" (una de les millors experiències de la meva vida)
Final de Madrid (motiu pel qual vaig iniciar aquesta pàgina)
Agafada de l'AVE entre llàgrimes.
Arribada a casa i primera visita: a l'hospital (ara ja està bé, pero van operar al meu avi)
A conseqüencia d'això a casa necessitaven la meva ajuda, pel qual, dos dies desprès d'estar compartint camerinos, passadissos, menjars, cerveses, plujes artificials, riures, llàgrimes... a la capital, em trobava servint cafès i cerveses darrera una barra. (obviament, no vull desmerèixer la feina de cambrer, pero entendreu que va ser un cop dur)
Desprès d'aquesta "vuelta a la realidad" de cop, un nou projecte personal;
Trobar un pis on poder viure. Projecte buscat, trobat, i realitzat :)
I ara, una mica més estable dintre de la inestabilitat, segueixo sent feliç.
La foto.... uns desconeguts convertits en un GRAN equip.
Todo fluye, todo fluye.....
