dimecres, 25 de febrer del 2009

SOL


Vaaaaaaaaaaaaale.... m'he sentit presionada per actualitzar....jejeje.

Novetats novetats, no n'hi han.... pero si es cert que torno a notar les flors crèixer....
Potser perquè ha sortit el sol, i la llum solar és indispensables per a les plantes d'exterior....
El teatre ha tornat a la normalitat. Funcions diàries, sense assajos, sense reunions... arribar, preparar, fer funció, copeta de vi/cerveseta amb els companys, i cap a casa.
que bona és la vida d'algú que es dedica a aixo eh...?

A tot, hi sumem les nombroses visites, fisiques, que la matrsessa d'aquest blog està rebent.... la portera cada dia mira més desconcertada (es deu morir de ganes de saber que cullons fa tanta gent a casa....) i el Tomàs content de veure que tinc tants amics que venen a cuidar-me " pero nosotros aquí también te cuidamos bien eh!" deia l'altra dia.....

Clar que la terrasseta, el sol, la "cañita" i la gespa del retiro també fan molt a aquest bon humor, i com no bon color, que ha tornat...
És definitiu que acabem el 15. Amb totes les entrades venudes ja!
Això vol dir que el 16 tornaré a ser a terres catalanes. I tot s'ha de dir, per molt be que estigui aquí.... també hi han ganes eh... pero com no, l'últim cap de setmana madrileny ens espera una experiència, fins al moment, única. Li dedicaré una actualització exclusiva en un altre moment.


Instants....

dimarts, 10 de febrer del 2009

FLORS


És ben sabut per tothom, que vaig neixer amb un pa sota el braç (com tothom) y també amb un ram de flors al cul. No és cap secret, tothom que em coneix comparteix opinió i jo sempre la he reafirmat.... fins i tot m'he permès el luxe de repartir flors a aquells que m'ho han demanat, amb la curiosa casualitat que les flors han donat els seus fruits...

Però ara la cosa está canviant.... si és cert que no em podría queixar per l'estat en que em trobo.... perque em queixo? doncs perque de tant en tant, aniria be que les coses fossin un pel més facils del que son....potser per descansar....potser per respirar....

I si em llegiu i ho heu anat fent aquests dies direu: pero no èrets tan feliç estan a Madrid?!

I tant....era feliç.... no es que ara no ho sigui... pero la vida dona cops inesperats, i això tampoc és cap secret, tots en som testimoni....

Resulta que hem hagut de substituir al protagonista per un problema de cor que va tenir. Ha estat un temps ingressat i ara tornarà cap a casa, pero no al "Regreso al hogar".... Aixo suposa, a banda de un susto gran, sort que està bé...., una retornada a la feina, ara intensiva, dels assajos per tal de poder re-estrenar en quant es pugui.

Doncs es fa i ja esta, no? pensareu.... pero clar... quan no hi ha gent per portar les coses, acostuma tot a recaure en la mateixa persona, i llegint les meves linies i intuint en l'estat en que em trobo...podreu esbrinar facilment qui és aquesta persona...oi?

Ahir em vaig autodiagnosticar CIP (Crisi d'Identitat Professional). Altrament dit es pot conèixer com "Chica para todo", tot es redueix al mateix. En un alt nivell d'estres psicològic..... Aixi doncs, en un dia com avui m'alegro d'haver obert un Blog, i poder així compartir el meu estres.

dimarts, 3 de febrer del 2009

Madrid


Que ho fa que en una ciutat lluny de la teva (com podría ser Barcelona o Valls) et trobis en un matí a Cristina Brondo, Quim Gutierrez i Ramon Madaula (els tres per separat i en tres barris completament diferents de la "ciudá"...) i a la tarda quan et disposes a fer un cine et trobis pel camí amb una família del teu poble (i aquí ja aprofundeixo més que en Valls...anem una mica més enllà...) i al cine coincideixis a la mateixa sala amb la Chantal Aimé i la Monica Lopez....

Llavors mires al teu voltant i penses: sóc a Madrid, no?
I quan has rodejat tots els edificis amb la mirad gairebé crides: SÓC A MADRID!

I és que fa dos mesos que hi sóc, pero amb l'obra estrenada, i tots els dies per endavant, ara sí puc dir que sóc feliç de ser aquí. De fer "cañitas" a tota hora, de menjar "huevos revueltos", i fins i tot m'estic acostumant a el fred polar, la neu i la pluja que arriba sense avisar...

Clar que també m'estic acostumant a penjar cartell de "localidades agotadas para hoy", fer un botellín cada nit al sortir del teatre, i acabar a les 5 de la matinada en algun local o altre...


Si, ens agrada Madrid.