Cosetes...

Suposo que l'Anna quan diu "explican's les cosetes que et passen" (o algo així) es deu referir al petit canvi que hi ha, pel que fa la meva estada Madrilenya...

Doncs si, sembla ser que ja és una realitat més que assumida. Em quedo a Madrid fins a mitjans de Març. En un principi la idea de haver-me de quedar em suposava un esforç emocional massa bèstia. Vaig rebre la trucada de producció en un moment no gaire bo... pero dia rere dia el somriure va creixent més i més, i veig que el fet de quedarme a los madriles una temporadeta més no pot ser tan dolent, ans el contrari... aniré descansada, només tirant funció als vespres, i sense haver-me de barallar amb producció per tonteries....

Gaudiré de "las cañitas" abans i desrpés de les funcions.

Peró el més important, rebré visites amb els braços ben oberts!!!!!! :)

Per cert, is voleu anar fent boca... la roda de premsa és dimecres, pero avui ja han començat a sortir notícies.
http://www.larazon.es/noticia/harold-pinter-vuelve-a-casa

(si, la razon... es el que te ser a Madrid...pero no patiu, també sortirem a El País....)

Ca'l Tomàs II

Avui la cosa amb Tomás, ha anat a més.
Comencem a tenir aquella relació de "Barman", clienta adormida, tan típica....


Hem començat a intimar, sisi, ell anava xerrant, i fent preguntetes, discretes, d'aquelles preguntes que només sap fer un cambrer i que fan que li acabis explicant, no saps com, d'on vens, on treballes.... i ell dient, "bueno, nos vemos el lunes, porque mañana tengo un bautizo y cerraré, y el domingo claor es pa' descansar....", "claro claro", li responc jo...

En fi, que la nostra relació, si segueix aixi serà llarga i duradera. Y si, Anna, te l'ensenyaré. ;)

Y res més. Anunciar que avui m'han assignat un camerino. És la primera vegada que se'm te en compte a l'hora de distribuir-los. Sempre anava demanant que alguna anima caritativa me'l deixes compartir.... oi Àurea? jejejej. Peró ara no ho hauré de fer. Tinc camerino propi amb sofà i tot. Olé! :P, ei, i amb wiffi!!!! (quina modernor eh!)

En fi, vaig a passejarme per la sala, i a dinar, que a ca'l Tomàs de moment nomes prenc café....i ara tinc gana.

Ca'l Tomàs

Avui escric des del Teatre, o el "Teatro" (aquí...).

M'he aixecat tard - ahir vam plegar tard - i he anat a esmorzar a ca'l Tomàs. (Aixi es diria a qualsevol punt de catalunya, a Madrid és "he almorzado en el bar de Tomás"). és un bar que hi ha sota casa meva, i no tenia costum anar-hi, en el mes i mig que porto a Madrid nomès hi havia anat un parell de cops, però no sé perque - o si ho sé..- li estic agafant el gustillo. És com buscar un racó familiar enmig de l'extranyesa (existeix aquesta paraula?). En Tomás es un home d'alló mes agradable, que et diu "si quieres el cafe con leche mediano o en taza grande", i quan li dius que mediano et diu, "seguro que no lo quieres en taza grande? i quan has fet el primer glop et diu, "quieres un poquitín más de leche?" "no, no gracias, está perfecto así".

Ca'l Tomàs és un bar que no te taules, pero té moltes ampolles en la seva petita barra.
Ca'l Tomàs crec que és un gran descobriment ara que no sabré que fer als matins.

Una cursa al parc

Avui he anat a còrrer.
Si si, m'he posat el xandall, Ipod conectat i apali!

Perque? doncs perque avegades la música, per més forta que estigui no pot acallar els teus pensaments, i he pensat (de pensaments anava la cosa) que si anava a còrrer, estaria més pendent del meu cor que del meu cap. I no parlo de sentiments, si no de batecs....

Efectivament ha anat bé, el cor gairebé el vomito, cosa que ha fet que penses en les meves pulsacions i no en els meus pensaments que abans tan m'atabalaven.

Començant...

Potser perquè tard o d'hora m'acabo enganxant a totes les "parides cibernètiques" (i perdoneu per lo de cibernètiques) i després de tenir fotolog, space, facebook.... em quedava això del blog...

Potser perquè fa uns dies vaig escriure una carta a unes amigues (si,si, carta! encara existeix el paper i boli...) i els hi vaig confessar que el més important d'aquesta vida és el fet de compartir. M'agrada compartir, compartir alegries i penes és el més comú... compartir històries, vivències.... Peró alhora sóc una persona summament solitària, sembla una contrarietat... m'agrada anar sola als llocs, passejar sola, viure sola... Peró...el que més m'agrada és poder triar. Triar quan em ve de gust ser acompanyada de la soledat o ser acompanyada d'algú... i com que això no es tria (la companyia de la soledat si, Peró no sempre tenim algú aprop per fer-nos companyia) he decidit obrir el blog per compartir quan em vingui de gust. Així potser les persones a qui desbordo les bústies d'entrada del correu electrònic cada cop que m'agafa la cosa aquesta de "compartir" podran reposar una mica....

Així doncs, us dono la benvinguda al meu nou món.