L'Anna té raó.
No en que vagis plorant pels racons, que això de plorar només o fas en plena gran via madrileña :P si no en que tenia el blog abandonat....
Però es que s'han ajuntat tantes experiències, emocions, mal de caps, subidons, baixons i tot lo relacionat amb l'interior d'un mateix (i també l'exterior) que m'he desbordat i no sabia per on començar.
Així que resumiré en quatre ratlles tot el succeït durant la meva baixa al bog.
Inici i final del rodatge de "Instants" (una de les millors experiències de la meva vida)
Final de Madrid (motiu pel qual vaig iniciar aquesta pàgina)
Agafada de l'AVE entre llàgrimes.
Arribada a casa i primera visita: a l'hospital (ara ja està bé, pero van operar al meu avi)
A conseqüencia d'això a casa necessitaven la meva ajuda, pel qual, dos dies desprès d'estar compartint camerinos, passadissos, menjars, cerveses, plujes artificials, riures, llàgrimes... a la capital, em trobava servint cafès i cerveses darrera una barra. (obviament, no vull desmerèixer la feina de cambrer, pero entendreu que va ser un cop dur)
Desprès d'aquesta "vuelta a la realidad" de cop, un nou projecte personal;
Trobar un pis on poder viure. Projecte buscat, trobat, i realitzat :)
I ara, una mica més estable dintre de la inestabilitat, segueixo sent feliç.
La foto.... uns desconeguts convertits en un GRAN equip.
Todo fluye, todo fluye.....
No en que vagis plorant pels racons, que això de plorar només o fas en plena gran via madrileña :P si no en que tenia el blog abandonat....
Però es que s'han ajuntat tantes experiències, emocions, mal de caps, subidons, baixons i tot lo relacionat amb l'interior d'un mateix (i també l'exterior) que m'he desbordat i no sabia per on començar.
Així que resumiré en quatre ratlles tot el succeït durant la meva baixa al bog.
Inici i final del rodatge de "Instants" (una de les millors experiències de la meva vida)
Final de Madrid (motiu pel qual vaig iniciar aquesta pàgina)
Agafada de l'AVE entre llàgrimes.
Arribada a casa i primera visita: a l'hospital (ara ja està bé, pero van operar al meu avi)
A conseqüencia d'això a casa necessitaven la meva ajuda, pel qual, dos dies desprès d'estar compartint camerinos, passadissos, menjars, cerveses, plujes artificials, riures, llàgrimes... a la capital, em trobava servint cafès i cerveses darrera una barra. (obviament, no vull desmerèixer la feina de cambrer, pero entendreu que va ser un cop dur)
Desprès d'aquesta "vuelta a la realidad" de cop, un nou projecte personal;
Trobar un pis on poder viure. Projecte buscat, trobat, i realitzat :)
I ara, una mica més estable dintre de la inestabilitat, segueixo sent feliç.
La foto.... uns desconeguts convertits en un GRAN equip.
Todo fluye, todo fluye.....
i seguim sommiant.... oi?
ResponElimina:)
Ja tinc ganes de veure el curt! Segur que ha quedat de conya, almenys per les fotos i les coses que n'he anat veient fins ara.
ResponEliminaAra que has tornat espero que almenys segueixi el bloc amb les teves aventures barcelonines. jaja.
Suposo que es el que diuen de "la vida de l'artista", i que generalment l'expressió ja fot rabia per si sola. Un dia aqui, i un dia allà...
Jo estic cambiant de pis aquests dies. Ja no estaré pel barri prop de l'escola de primaria. jaja. Una miqueta mes avall però hi surto guanyant, almenys en el tema del lloguer.
Petons!
actualiza que vamos de instante en instante... que tal la vuelta?
ResponEliminamira el blog de pablo
pifb.blogspot.com
actualitzaaaa
ResponEliminaHola guapa,
ResponEliminaPer on pares?? 1peto, Cristina