dijous, 11 de novembre del 2010

CÓRRER ÉS DE COVARDS

Fa temps que no escric, que no comparteixo, però em ve de gust.
Pel moment en que em trobo, pel projecte en el que estic, o per tot plegat.

I la primera entrada de les noves ganes d'escriure, ha de parlar del projecte que en 15 dies veurà la llum.....

CÓRRER ÉS DE COVARDS



47 persones.
Petits, grans, petits que volen ser grans, grans que son petits, joves que son grans i voldrien ser petits, joves que son petits i voldrien ser grans...
en fin (langostin que quería ser gamba), molta gent, uns valents. Una família.

El que va començar sent un projecte de teatre de barri, per fer classes d'interpretació, jugar a fer teatre, i desestressar-nos de la vida, ha acabat convertint-se en un espectacle, del qual tothom espera molt, i nosaltres, els que en formem part, no esperem res.
No esperem res perquè ja ens ha arribat:
No poder parlar d'una altra cosa, compartir riures, llàgrimes i nervis. Viure el procés de creació, des de una lectura, al primer dia que es trepitja un escenari. Veure com es fa màgia amb unes paraules, uns sentiments i unes intencions. Veure com la màgia es converteix en art, per poder-lo ensenyar davant d'un públic que ha esgotat les entrades en pocs dies.

Era feina. Fa uns mesos aquest projecte era un projecte més, que m'ajudaría a pagar el lloguer dedicant-me al que més m'agrada, a allò que només ser fer. Teatre.

Era feina....

És vida. Fa uns mesos aquest projecte s'ha convertit en una part de mi, que no em deixa dormir, que em dona alegries, nervis, i noves complicitats, fent allò que més m'agrada, allò que només ser fer. Teatre.

Us aniré posant enllaços sobre les notícies i el ressò de tot plegat.

REPORTATGE TAC12

REPORTATGE TV3

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada