I si.....
Si així va ser, és perquè havia de ser.
I si....(torno a repetir) canviem el que va ser pel que podria haver estat?
La vida és una constat presa de desicions.
Avui dius vermell, i inicies un camí. I si haguessis dit blau?
Pots dir blau ara? un cop a mig camí?
Seria vermell perdut?
En fi, tinc la sensació de tornar a les metàfores, i a les filosofades d'adolescència, plenes d'emotiviat i càrrega emocional que, de vegades, dubto si tenen sentit.
Amb la sensació d'una incurable esquizofrènia.
Avui amb ganes de menjar-me el món, ahir amb ganes de dormir-lo.
Aprofitarem els minuts de gana, per lluitar, somiar, VIURE...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
L'Olga diu:
ResponEliminaI si… en comptes de dir sí, hagués dit no?
I si... no hagués tingut por?
I si... hagués fet el què desitjava fer?
I si... ara no em plantegés tot això... seria més feliç?
Crec que el “Tot passa per alguna raó”, és la manera més positiva de veure la vida i,
potser, estaria bé, convertir-ho en la meva/teva/seva/nostra filosofia de vida.
Però també crec que hi ha coses sobre les quals podem decidir.
Situacions en les que podem escollir. Estats en el quals podem incidir...
Pot ser per tot això, penso que...
La vida es una serie de hechos. Todos sucedieron siguiendo un plan.
Si creen en el derecho de escoger, si creen en las alternativas, luchen por ellas.
“Fight for your fate.” (The Adjustment Bureau)