Madrid

Que ho fa que en una ciutat lluny de la teva (com podría ser Barcelona o Valls) et trobis en un matí a Cristina Brondo, Quim Gutierrez i Ramon Madaula (els tres per separat i en tres barris completament diferents de la "ciudá"...) i a la tarda quan et disposes a fer un cine et trobis pel camí amb una família del teu poble (i aquí ja aprofundeixo més que en Valls...anem una mica més enllà...) i al cine coincideixis a la mateixa sala amb la Chantal Aimé i la Monica Lopez....

Llavors mires al teu voltant i penses: sóc a Madrid, no?
I quan has rodejat tots els edificis amb la mirad gairebé crides: SÓC A MADRID!

I és que fa dos mesos que hi sóc, pero amb l'obra estrenada, i tots els dies per endavant, ara sí puc dir que sóc feliç de ser aquí. De fer "cañitas" a tota hora, de menjar "huevos revueltos", i fins i tot m'estic acostumant a el fred polar, la neu i la pluja que arriba sense avisar...

Clar que també m'estic acostumant a penjar cartell de "localidades agotadas para hoy", fer un botellín cada nit al sortir del teatre, i acabar a les 5 de la matinada en algun local o altre...


Si, ens agrada Madrid.