Avui escric des del Teatre, o el "Teatro" (aquí...).
M'he aixecat tard - ahir vam plegar tard - i he anat a esmorzar a ca'l Tomàs. (Aixi es diria a qualsevol punt de catalunya, a Madrid és "he almorzado en el bar de Tomás"). és un bar que hi ha sota casa meva, i no tenia costum anar-hi, en el mes i mig que porto a Madrid nomès hi havia anat un parell de cops, però no sé perque - o si ho sé..- li estic agafant el gustillo. És com buscar un racó familiar enmig de l'extranyesa (existeix aquesta paraula?). En Tomás es un home d'alló mes agradable, que et diu "si quieres el cafe con leche mediano o en taza grande", i quan li dius que mediano et diu, "seguro que no lo quieres en taza grande? i quan has fet el primer glop et diu, "quieres un poquitín más de leche?" "no, no gracias, está perfecto así".
Ca'l Tomàs és un bar que no te taules, pero té moltes ampolles en la seva petita barra.
Ca'l Tomàs crec que és un gran descobriment ara que no sabré que fer als matins.
me l'ensenyaràs, oi? :)
ResponEliminaA Barcelona també hi ha un Tomàs!
ResponEliminaSon macus aquests bars 'de tota la vida', on sempre hi va la mateixa gent i no t'hi pots aburrir mai, tan si vas sol com acompanya. Es com el Casino de Cadaqués o Can Bernat de l'Estartit. A tots els pobles o ciutats n'hi pots trobar... per sort!