dilluns, 12 de gener del 2009
Una cursa al parc
Avui he anat a còrrer.
Si si, m'he posat el xandall, Ipod conectat i apali!
Perque? doncs perque avegades la música, per més forta que estigui no pot acallar els teus pensaments, i he pensat (de pensaments anava la cosa) que si anava a còrrer, estaria més pendent del meu cor que del meu cap. I no parlo de sentiments, si no de batecs....
Efectivament ha anat bé, el cor gairebé el vomito, cosa que ha fet que penses en les meves pulsacions i no en els meus pensaments que abans tan m'atabalaven.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A vegades la música ens porta a llocs insospitats...
ResponEliminaAl capdevall l'important és que el cor bategui...
Després de la tempesta sempre arriba la calma...
Mentrestant, estarem aquí com un para-llamps, per fer molt més àgil el camí...
Un abraçada preciosa!
jo avui tenia pensat anar a correr també, m'he posat les bambes a la bossa quan he sortit cap a la feina i hi aniré ara al migdia! Fa la tira que no ho faig però esta tot el dia tancada a la feina em deprimeix enormament, sempre es una manera de desconectar. :P
ResponEliminaval, això és quelcom del que faràs vacances un cop et visiti....
ResponEliminaparlem-ne!
;)